L'ESCOLA | estelcanbori

Una mica d'història

L’escola Estel es va crear l’any 1971 per iniciativa privada de la Associación de padres de Niños Disminuidos de Bellvitge (ASPANISBE) que, en un principi, depenia d’un patronat eclesiàstic i que, a partir de l’any 1974, va passar a ser un centre subvencionat.

Des de la seva creació i fins l’any 1980, l’escola va estar ubicada al barri de Bellvitge, provisionalment, situada en un altell d’un edifici comercial en una de les construccions del barri. Posteriorment, i com a resposta a les demandes dels pares dels alumnes, durant el curs escolar 1979-1980 es va construir, en uns terrenys cedits per l’Ajuntament de l’Hospitalet, un nou edifici de dues plantes amb mòduls prefabricats.

Així doncs, a l’inici del curs escolar 1980-1981 el centre Estel es va traslladar a aquest nou edifici, situat al carrer del Prat. Si bé representava una millora significativa respecte a l’anterior situació, no era una construcció pensada per a alumnes amb necessitats educatives especials, ja que li mancaven adaptacions importants. Poc a poc es van aconseguir les adequacions necessàries en les infraestructures i els espais.

L’escola va continuar essent de titularitat privada fins a l’1 de febrer de 1987, data en què va passar a dependre del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a centre públic d’ensenyament específic.

Amb la implantació dels principis d’integració previstos a la LOGSE (1990), l’alumnat amb necessitats educatives especials s’havia d’escolaritzar majoritàriament en centres ordinaris i, coincidint amb una disminució de la població infantil en edat escolar a la ciutat, el centre Estel pateix una notable davallada en el nombre d’alumnes matriculats. És per això que s’elabora un projecte de reorganització (que consistia a oferir recursos humans i materials als diferents centres de la ciutat que tinguessin un mínim d’alumnes amb NEE –necessitats educatives especials−) juntament amb l’EAP de la zona i el vistiplau d’Inspecció. Aquest projecte es va dur a terme durant dos cursos escolars (1993-1994 i 1994-1995).

Amb el tancament, l’any 1998, del centre concertat específic d’educació especial ALPI, l’escola assumeix els seus alumnes, i passa de 38 a 65 alumnes.

El projecte de reorganització queda suspès per tal d’atendre aquest increment de matrícula. Com a conseqüència d’aquesta realitat, es dota el centre de nous recursos humans i materials, però l’espai era del tot insuficient. Aquesta manca de capacitat del centre es va anar agreujant de manera progressiva.

Finalment, després de múltiples gestions amb el Departament d’Ensenyament i amb l’Ajuntament de la ciutat, Estel es trasllada a l’antic edifici Can Bori situat al barri del Centre. A partir d’aquest moment l’escola passa a anomenar-se Estel-Can Bori.

Actualment, som l’únic centre específic de titularitat pública de la ciutat i atenem alumnes amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat mental amb altres limitacions associades de caràcter físic, sensorial i/o psíquic.

Els alumnes provenen de tots els barris de la ciutat de l’Hospitalet i les seves edats oscil·len entre els 3 i els 20 anys. La matrícula d’aquest curs és de 126 alumnes, agrupats en 22 grups-classe. El centre compta amb diferent personal educatiu: mestres/tutors especialistes en educació especial, mestres especialistes d’educació física, logopedes i personal educatiu complementari: educadors/es, fisioterapeutes i vetlladors.

També comptem amb altres professionals externs l'EAP, CSMIJ i ONCE.

Plantejament educatiu

Partint de la nostra identitat i dels nostres objectius, definim una línia metodològica pròpia que caracteritza la nostra escola i a tots aquells docents i professionals que hi intervenen.

Com a centre d’educació especial que som, entenem la intervenció pedagògica totalment lligada a la terapèutica, ja que perquè tingui lloc l’aprenentatge en l’alumne, aquest ha de poder tenir certa estabilitat emocional.

Per a desenvolupar una intervenció amb els alumnes del nostre centre, és imprescindible que prèviament s’hagi creat un vincle i comprendre què li passa a l’alumne en concret. Això permetrà al professional entendre la seva conducta o actuació com a manifestació d’un malestar o d’una forma de funcionament o esquema mental diferent al nostra, i en cap cas donar-li un significat o una intencionalitat, que en moltes ocasions no existeix.

Per una altra banda, en tota interacció amb l’alumne, sigui quin sigui el seu estat, l’adult haurà de mostrar-se calmat i transmetre calma, estar atent i ser pacient, evitant actuar amb precipitació; només així, es podrà donar un lloc a l’alumne que el permeti obrir-se a l’entorn i que li doni peu a iniciar interaccions interpersonals.

Així, s’haurà d’estar molt atent a aquestes connexions que fa l’alumne amb el seu entorn per tal de descobrir quins interessos té. Aquests seran la base per abordar l’aprenentatge de caire curricular. Per tant, podem dir que s’aconsegueix un aprenentatge significatiu des del mateix moment que es fa aquesta recerca d’interessos de l’alumne.

Què volem

L’objectiu pedagògic i la tasca educativa del centre es concreta en:

• Atendre alumnes amb necessitats educatives especials greus i permanents de la ciutat que necessiten una atenció i recursos individualitzats al llarg de la seva escolaritat.

• Dissenyar estratègies d’actuació perquè cada alumne desenvolupi al màxim les seves capacitats, habilitats i coneixements.

• Preveure diferents modalitats d’escolarització (escolaritat compartida amb centres ordinaris de primària, instituts, centres formatius prelaborals...) partint sempre d’un enfocament integrador i inclusiu.

• Ser un referent i un recurs educatiu de la ciutat per atendre les necessitats especifiques, tant pel que fa a l’alumnat com al professorat i als centres educatius.

Com ens organitzem

Des del punt de vista pedagògic, ens organitzem en tres etapes educatives atenent a l’edat de l’alumnat i al seu nivell de competències. Cada etapa educativa necessita uns criteris organitzatius, curriculars i metodològics propis, adaptats a les

necessitats i edat de l’alumnat:

• Etapa infantil adaptada: alumnes de 3 a 8 anys amb diferents nivells curriculars. Es prioritza el treball d’estimulació del llenguatge i la comunicació, l’autonomia en el desplaçament, la higiene, la cura personal i l’alimentació.

• Etapa primària adaptada: alumnes de 8 a 14 anys amb diferents nivells curriculars. Es prioritzen els aprenentatges escolars i els hàbits personals i socials; o bé, aquells aprenentatges que afavoreixin l’autonomia personal, la comunicació i la consolidació de la mobilitat segons les necessitats i característiques dels alumnes.

• Etapa secundària adaptada: alumnes de 14 a 20 anys amb diferents nivells curriculars. Tenint en compte l’edat dels alumnes, l’aprenentatge es planteja amb una metodologia funcional, motivadora i enfocada a la seva orientació vers la sortida del centre. Es treballa per tallers prelaborals o de transició a la vida adulta segons el nivell de competències de l’alumnat.

En aquesta etapa, i amb els alumnes amb més capacitats i recursos personals, es duen a terme diferents tallers prelaborals (cafeteria-bar, copistería, artesanies, aprenentage i servei, professionalitzador, jardinería i reciclatge de paper) desenvolupats pels mestres tutors/es. L’objectiu és treballar unes habilitats manipulatives i funcionals al màxim d’ajustades possible a un entorn real de treball. Aquesta formació és imprescindible per a la seva continuïtat formativa i futura inserció laboral. Hem constatat, per la nostra experiència, que el treball educatiu en adolescents amb necessitats educatives especials, en què les seves característiques personals i nivell de competències ho permeti, ha de partir d’un enfocament prelaboral i funcional, mitjançant projectes o tallers en els quals es treballin les àrees instrumentals i les habilitats polivalents per al treball. Aquesta metodologia fomenta la motivació i l’adquisició d’aprenentatges i habilitats que facilitaran la seva futura inserció en un entorn formatiu i/o laboral.

A cada etapa hi ha diferents nivells curriculars depenen de les competències:

Nivell curricular I: Necessitats Bàsiques, manca d’autonomia. Presència constant de l’adult. Desplegament de suports específics continuats, problemes greus de comunicació i llenguatge. En acabar l’escolaritat obligatòria, serien alumnes susceptibles de Centre de dia o Residència.
Nivell curricular II: Autonomia i Comunicació; major autonomia en els desplaçaments i entorns molt propers, però amb la supervisió constant de l’adult. Treball molt sistemàtic i repetitiu. Hi ha dificultats en l’expressió però hi ha intenció comunicativa. En acabar l’escolaritat obligatòria, serien alumnes susceptibles de Tallers Ocupacionals.
Nivell curricular III: Aprenentatges escolars (són els alumnes del centre que presenten major grau d’autonomia tant a nivell social com personal. Poden fer aprenentatges escolars funcionals i significatius. Tenen habilitats pre-laborals suficients per fer una formació adaptada i incorporar-se a llocs de treball ordinaris o centres especials de treball.

Partint d’una línia pedagògica comuna, cada etapa educativa contempla uns criteris organitzatius, curriculars i metodològics propis, adaptats a les necessitats i edat dels alumnes:

NCI prioritza el treball d’estimulació del llenguatge i la comunicació, la mobilitat, la socialització, els hàbits bàsics de cura personal, higiene i alimentació en els tres nivell curriculars. També escontempla el treball dels aspectes terapèutics amb els alumnes amb TGD (per part dels professionals del CSMIJ que col·laboren en el centre).
NCII prioritzen els aprenentatges escolars i d’habilitats personals i socials;o bé, aquells aprenentatges que afavoreixin l’autonomia personal, la comunicació i la consolidació de la mobilitat segons les necessitats i característiques del tres nivells curriculars.
NCIII el treball a es converteix, donada l’edat dels alumnes, en funcional, motivant i enfocat a la seva orientació vers la sortida del centre. Les necessitats dels alumnes de l’etapa de secundària adaptada de nivell curricular III, passa per una preparació pre-laboral més funcional i manipulativa en un entorn el més ajustat possible a l’ambient de treball real. Pensem que aquest treball previ a la sortida amb aquesta tipologia d’alumnes, és imprescindible per a la seva continuïtat formativa i futura inserció en el món laboral.